El somriure i l'alegria

Un cristià trist és un trist cristià. L'alegria no és un complement de la vida interior ni un premi per a quan les coses van bé; és un deure i una forma de donar testimoni de la Resurrecció. El somriure, per la seva banda, és la traducció més senzilla, humana i eficaç d'aquesta joia interna. No parlem d'una gesticulació buida o d'una màscara de cortesia social, sinó del reflex net d'un cor reconciliat amb Déu, que sap que té la vida guanyada. Somriure quan costa, quan s'està cansat o davant d'una contrarietat, és un autèntic acte d'amor que té el poder de canviar el clima de qualsevol llar o lloc de treball.

Algunes Idees Clau

• L'alegria arrelada en la filiació divina: La font de la nostra joia no és el temperament natural, ni el fet que la salut acompanyi o els negocis funcionin. L'alegria de l'adult catòlic té unes arrels sobrenaturals: som fills de Déu. Sabem que el nostre Pare ho controla tot i ens estima infinitament. D'aquesta certesa neix una pau profunda que és immune a les tempestes humanes i que es manifesta en un rostre serè i acollidor.
• El somriure com a mortificació i servei discret: Sant Josepmaria recordava sovint que «el somriure és, de vegades, la millor mostra de la teva penitència». Clavar les petites espines del cansament, de la preocupació o d'un mal de cap a la Creu de Crist i, malgrat tot, rebre els altres amb una expressió amable és una forma preciosa d'ascesi que evita carregar els qui ens envolten amb el nostre mal humor.
• Un instrument de pau contra la cara de vinagre: L'orgull i el pessimisme es encomanen de seguida a través de gestos tous, respostes seques i cares llargues que enrareixen l'ambient familiar o professional. El somriure cristià trenca aquest cercle viciós. És un desarmant natural: calma les tensions, obre les portes de la confiança i recorda als altres que, malgrat les dificultats, la vida val la pena perquè Déu és el nostre Pare.
• La lliçó de la celeritat i el bon humor: Tenir bon humor no és viure fent bromes constants, sinó tenir el realisme d'aprendre a riure's d'un mateix, de les pròpies limitacions i de les petites errades quotidianes sense fer tragèdies de les foteses. El catòlic madur no s'agafa massa seriosament a si mateix, però s'agafa molt seriosament la missió de fer feliços els qui té al costat.
• L'apostolat del rostre acollidor: Moltes persones s'allunyen de la fe perquè s'imaginen la pietat com una cosa fosca, avorrida o ràpida. Un rostre lluminós i un tracte net són el millor ham per a l'apostolat secular. Quan els qui conviuen amb nosaltres veuen que treballem de valent, que patim contrarietats com tothom, però que mantenim el somriure i l'alegria, es pregunten de seguida: «Quin és el seu secret?».

Proposta pràctica: "La Sembra del Rostre Net"

Per tal d'evitar que la rutina colgui el nostre somriure i per fer de l'alegria una arma de caritat activa, et proposo l'entrenament de la Joia visible durant aquesta setmana.